i Duesaigües | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Duesaigües

Duesaigües
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Camp.
Població: 
240 h
[2009]
Extensió: 
14 km2

Situació i presentació

És envoltat pels de l’Argentera (SW), Riudecanyes (SE), Riudecols (NE), Alforja (N) i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat (W). El coll de la Teixeta (546 m) —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi. Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí (660 m), màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols. És drenat pels barrancs de capçalera de la riera de Riudecanyes (barrancs dels Masos, del Coix i dels Hortells, entre altres), que rep al S del poble l’aportació per la dreta del barranc de l’Argentera. Seguint el curs de les aigües s’arriba al proper pantà de Riudecanyes, pertanyent ja al terme veí.

L’únic nucli de població i cap de municipi és Duesaigües.

El municipi és travessat per la carretera local que, venint de Montbrió del Camp, travessa la vall de la riera de Riudecanyes i embranca al coll de la Teixeta amb la carretera N-420 provinent de Reus cap a Falset i Móra d’Ebre. És travessat també pel ferrocarril de Reus a Móra, que passa per dos viaductes de pedra construïts el 1843; el viaducte més llarg, el dels Masos, fou declarat element del patrimoni industrial de Catalunya. Té baixador de ferrocarril compartit amb l’Argentera, població amb la qual es comunica per una carretera local.

La població i l'economia

El 1497 tenia 14 focs, 16 el 1515, 21 el 1553 i de nou 16 el 1563. El 1708 havia arribat als 25 focs; el 1719 en tenia 31, 44 el 1763 i 40 el 1773, amb 128 h el 1719 i 306 h el 1787. El 1830 tenia 482 h, que arribaren a 530 el 1842, per a passar a 320 el 1844 i a 448 el 1860; el 1887 assolí un màxim de 713 h. En el darrer cens del segle, el 1897, la població ( duesaigüencs ) iniciava una forta davallada (478 h). Duesaigües tenia 428 h el 1900, 360 h el 1920, 419 h el 1936 i 244 h el 1970. Durant els anys setanta es produí una lleugera revifalla (270 h el 1975), però la població tornà a baixar al començament de la dècada següent (202 h el 1981). Als anys posteriors la població experimentà una certa estabilització i fins i tot es produí un lleuger augment (211 h el 1991). L’any 2005 es comptabilitzaren 205 h.

A mitjan segle XX el municipi produïa excedents comercialitzables de faves, avellanes, vi i oli; hi havia molins fariners i s’hi fabricava aiguardent. La Cooperativa Agrícola es creà el 1955. L’economia ha estat tradicionalment agrícola i, malgrat el nom del municipi, el regadiu és secundari. El principal conreu és l’avellaner, en expansió des de la fil·loxera, en detriment de la vinya, que ha desaparegut, les oliveres i els ametllers. Abunden els boscos de pins i alzines, i els matolls, dedicats antigament a pasturatge. Com és característic d’una bona part de les poblacions del Baix Camp, l’avicultura hi ha tingut cert desenvolupament; així com la cuniculicultura. Madoz, el 1847, li atribuïa ramats de porcs i d’ovelles.

A la fi del segle XIX eren també importants les arnes, i durant la primera meitat del segle XX s’hi explotaren mines de granit.

El poble de Duesaigües

El poble de Duesaigües (268 m) té pocs carrers, curts i costeruts. L’església parroquial de Santa Maria ja existia al segle XIV, però l’actual fou bastida el 1752 i beneïda el 23 de setembre de 1753.

Se celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost, per bé que hi ha actes durant tota la primera quinzena del mes. Anteriorment la festa major se celebrava per sant Cosme i sant Damià, patrons del poble, al setembre, actualment convertida en una festa de caràcter religiós.

La història

Des del primer moment formà part de la baronia d’Escornalbou i com a tal s’incorporà a les terres de senyoria directa de l’arquebisbe. El 1345 l’arquebisbe Arnau Sescomes concedí a Duesaigües, els habitants de la qual fins aleshores havien d’anar a l’església de l’Argentera, que se'n construïssin una de pròpia per a ells i per al lloc de Valls.

Al maig del 1462 el comte de Prades i l’arquebisbe Urrea concertaren a Duesaigües un pacte per a reclutar gent a favor del rei i contra la Generalitat. Possiblement per a incrementar la repoblació, el 1505 l’arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia donà a Pere Tarragonès els masos de Gener, de Galceran i d’Ardèvol, compresos dins el terme. Duesaigües participà activament en les activitats de la Comuna almenys des del 1563.

El 1787 la parròquia continuava essent regida per un vicari tot i tenir llibres sacramentals propis des de l’any 1773. El 1867 perdé de nou la seva independència com a entitat eclesiàstica i fou agregada de nou a l’Argentera.

El poble havia estat totalment saquejat pels francesos el 1810 a les ordres del general Abbé. La ideologia federal hi fou hegemònica: el 1868 hi hagué una manifestació de més de 100 persones i l’any 1869 baixaren a Reus a rebre Castelar. Els federals hi guanyaren les eleccions del 1869.

Llegir més...