i Du Fu | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Du Fu

poètica poètica
Poeta xinès.
Xiangyang, 712 — Hunan, 770

Procedent d’una família de lletrats, el 736 fracassà en el seu examen d’ingrés en la burocràcia imperial. Emprengué llavors nombrosos viatges, en el curs dels quals conegué Li Po i es donà a conèixer com a poeta amb obres que canten la bellesa de la natura i planyen el pas del temps. Cercà la protecció dels cercles oficials amb escrits adulatoris, per mitjà dels quals obtingué alguns privilegis que perdé el 755 a causa de participar en diversos moviments de revolta. A partir d’aquest moment menà fins a la mort una existència erràtica, plena d’entrebancs i de privacions. La seva poesia és de temàtica molt diversa, però es destaquen les Cançons dels carros de combat i La bella dona, crítiques a la guerra i als excessos de la cort, respectivament. Posteriorment, la seva obra expressà una creixent compassió per la condició humana i assolí un to marcadament autobiogràfic. Pel seu gran coneixement de la tradició literària i el domini de tots els gèneres poètics del seu temps, i molt especialment del lü shi o “vers regulat”, hom el considera un dels més grans poetes de la llengua xinesa.

Llegir més...