i Eulàlia Duran i Grau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Eulàlia Duran i Grau

Historiografia
història hist
Historiadora.
Barcelona, 1934

Filla d’Agustí Duran i Sanpere. És catedràtica de filologia catalana a la Universitat de Barcelona des del 1977 idoctorada en història moderna per la Universitat de Barcelona (1979). S'ha especialitzat en l’estudi de la societat i la cultura del s. XVI als Països Catalans, i també de la literatura catalana moderna. És autora de Les Germanies als Països Catalans (1982) i de Lluís Ponç d’Icard i el “Llibre de les grandeses de Tarragona” (1984), i col·laboradora de la Història de Barcelona (1975) dirigida per Duran i Sanpere i de la Història dels Països Catalans (1981) dirigida per A.Balcells. Ha fet edicions crítiques, entre les quals la de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de C.Despuig (1981), la de les Cròniques de les Germanies (1984), i la de la Passió de Cervera (1984), iniciada pel seu pare. Cal esmentar també el discurs Simbologia política catalana a l’inici dels temps moderns, amb el qual el 1987 ingressà a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Responsable de l’edició del text català d’Antonio Beccadelli el Panormita, Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles (1990), també ha publicat Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833) (1993) i Renaixement a la carta (1996), ambdues obres en col·laboració amb J.Solervicens; Lluís Nicolau d’Olwer. Cartes a Hermínia Grau i Aymà (1995), en col·laboració amb M.Albet, Profecia i revolta social al regne de València a l’inici del segle XVI (1996), Profecia i poder al Renaixement: texts profètics catalans favorables a Ferran el Catòlic (1997), estudi i edició, juntament amb J.Requesens, i Repertori de manuscrits catalans (1474-1620) (1998). És editora de l’Obra completa de Miquel Batllori. Des del 1990 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Llegir més...