i Raimon Duran i Reynals | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Raimon Duran i Reynals

Arquitectura
La casa Cardenal, a Barcelona, obra racionalista de Raimon Duran i Reynals
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte (1926).
Barcelona, 1895 — Barcelona, 1966

Fou deixeble de Francesc Galí. El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, féu una vintena d’obres. Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 (actual Museu Arqueològic); féu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona. Durant la República fou influït pel racionalisme (hom l’ha relacionat amb Terragni). S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 (casa Espona del carrer Camp d’En Vidal, 1934-35; casa Cardenal, cantonada Llúria-Còrsega, 1935-40; casa unifamiliar de Can Móra, a Pedralbes, 1935; totes tres a Barcelona). A la postguerra retornà a l’italianisme brunelleschià, que interpretà amb dignitat i elegància en diverses cases de pisos, xalets i establiments. Enllestí l’església de Montserrat a Barcelona —actual parròquia de Maria Reina—, que construïa Nicolau M. Rubió en esclatar la guerra. Restaurà la sala capitular del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1948-63). Malgrat el parèntesi racionalista, fou un noucentista tardà, mesurat i sòlid, que tanmateix ja no trobà el context sociopolític adequat de què havien gaudit els noucentistes de la primera generació.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...