Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època. A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic. Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges. Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda. Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de col·leccions del país i estrangeres. Publicà el llibre Durancamps (1973).