i Durango | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Durango

Estat del NW de Mèxic.
Població: 
1.430.964 h
[est 1995]
Extensió: 
119.648 km2

La capital és Durango. La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente (3 315 m), accidenta la meitat W; la resta és una secció de l’altiplà septentrional. Al SW s’estenen grans àrees de badlands, per més de 2 500 km2. La hidrografia és de caràcter endorreic; la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán. El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m; la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes. La població té una baixa densitat (10,8 h/km2 [1984]) i es concentra als voltants de la capital i a l’àrea de regadiu del Nazas, que aprofita els pantans de Lázaro Cárdenas, Fracke i La Laguna. El 55% de la població activa es dedica a l’agricultura, que és bàsicament cerealista (blat de moro, fesols i blat), amb un sector fructícola a la regió de Canatlán. La ramaderia hi és més important, car és el primer exportador de carn bovina de Mèxic. La principal indústria és la minerometal·lúrgica; els jaciments de ferro de Cerro del Mercado són els més importants de Mèxic; la planta de La Parrilla, a Nombre de Dios, transforma els minerals d’or i argent que hom hi explota en règim de petita empresa. La resta depèn de la ramaderia (frigorífics i conserves) i de l’explotació forestal (paper i cel·lulosa). A l’època colonial Durango formà part de la província de Nova Biscaia; el 1760 fou constituït virregnat, i esdevingué estat el 1824.

Col·laboració: 
MAI
Llegir més...