Estudià Marx a Leipzig (1885); el 1896 fou encarregat a Bordeus del primer curs creat a les universitats franceses de ciències socials i pedagogia, i el 1902 ocupà la càtedra de ciències de l’educació a la Sorbona. Fundà (1879) la revista l' Année sociologique , per mitjà de la qual foren difosos importants descobriments sobre les societats inferiors i sobre l’evolució de les idees morals. Seguint la línia de Comte, bastí una sociologia positiva, tot cercant una comprensió dels ‘fets socials’ a partir de lleis universals, les quals han d’ésser una expressió concreta de les relacions entre els diversos grups o realitats socials. Defensà, d’altra banda, la necessitat de mantenir una comprensió dialèctica de la relació entre individu i societat, en el sentit que aquesta, tot i que sigui composta d’individus, transcendeix la suma de les individualitats. Entre les seves obres es destaquen De la division du travail social (1893), Les règles de la méthode sociologique (1895), Le suicide (1897), Les formes élémentaires de la vie religieuse (1912), Éducation et sociologie (1922), L’Éducation morale (1925) i el curs donat a la Sorbona de París (1913-14) Pragmatisme et sociologie (1955).
Émile Durkheim
© Fototeca.cat
Sociòleg i pedagog francès.