És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli. Té indústria alimentària i mecànica. Formà part de l’imperi d’Orient; dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042. El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci. El 1205 esdevingué domini dels venecians. Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília. Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols. Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi Balša i Carles Tapia (mort el 1388), fou recuperada (1376) per la Companyia Navarresa de Lluís d’Evreux, rei titulat d’Albània com a marit de Joana d’Anjou. Vers el 1379 la recuperaren els Balša de Montenegro, però el 1392 passà al poder dels venecians, fins el 1501, que fou conquerida pels turcs, que la posseïren fins el 1914, quan fou creat el principat d’Albània.