En la seva joventut formà part del Partit Popular Francès, amb el qual rompé el 1938 per dedicar-se a la jurisprudència. Graduat el 1941, fou professor de dret a les universitats de Poitiers (1942-43), Bordeus (1943-55), on el 1946 creà l’Institut d'Études Politiques (IEP), i París (1955-85), on fou director del departament de ciències polítiques (1969-75). L’obra Les partis politiques (1951) esdevingué un clàssic de la sociologia política francesa. Formulà una "llei" que vinculava els sistemes electorals majoritaris a una volta amb el bipartidisme, i els sistemes proporcionals o majoritaris a dues voltes amb el multipartidisme, i definí el règim semipresidencialista de la Cinquena República. Altres títols seus són Méthodes de la Science Politique (1959), Sociologie politique (1966), La démocratie sans le peuple (1967), Institutions politiques et droit constitutionnel (1966), La monarchie républicaine (1974), La République des citoyens (1982), La nostalgie de l’impuissance (1988), Le lièvre libéral et la tortue européenne (1990) i L’Europe dans tous ses États (1995). Influent articulista a Le Monde des del 1946, en 1989-94 fou diputat al Parlament Europeu pel Partit Comunista Italià.