Ingressà en el partit socialdemòcrata de Lituània (1895). Delegat al congrés d’unificació del partit obrer socialdemòcrata rus (1906), ingressà en el comitè central com a representant de Polònia i Lituània. Passà molt de temps deportat a Sibèria i a la presó de Moscou. Alliberat per la revolució del febrer del 1917, prengué part en la d’octubre com a membre del comitè militar. Després de la revolució s’encarregà de l’organització i direcció de la Txeca. El 1921 esdevingué comissari de l’interior; al cap de poc temps ho fou de transports i portà a terme la reforma dels ferrocarrils. El 1924 dirigí el consell suprem d’economia.