Écija

Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, drenat pel Genil, al límit amb Còrdova.

D’economia agrària (oliveres, cereals, regadiu), té indústria derivada de l’agricultura (farina, sucre, xocolata, oli, sabó). És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana. Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica. Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies. Ferran III la reconquerí el 1240. Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris. Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica (s XV), amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz (final del s XVII), amb restes d’un edifici anterior mudèjar, i el palau de Peñaflor (1778), on s’uneixen el rococó francès i el xorigueresc americà.