Des de la seva introducció hom hi ha anat fent millores i variacions, que han donat lloc a les famílies ECL I, ECL II, ECL III i les sèries 10 K i 100 K. Llur funcionament es basa en un amplificador diferencial amb un parell de transistors acoblats per l’emissor; quan la tensió en una entrada és superior o inferior a una determinada tensió de referència, el corrent és commutat d’un transistor a l’altre, la qual cosa dóna lloc a un estat alt (1) o baix (0), respectivament. Presenten temps de propagació més petits que 1 ns i la freqüència de rellotge sol ésser de 50 MHz fins al GHz. Són utilitzats com a comptadors, en comunicacions digitals i sistemes de càlcul d’alta velocitat, etc. Llur principal desavantatge és la baixa immunitat al soroll, és a dir, cal tenir molta cura en les interconnexions per tal d’evitar fonts externes de soroll.
f
Electrònica i informàtica