L’obra no té la forma tradicional (sentències breus), ans desenvolupa diversos temes. Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament (retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc), denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta (en vida i després de la mort) com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort. El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu.