Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I. A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene. Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme (tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai), i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana. Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa (o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis) d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme (Zenó la clausurà el 489); tingué també una gran importància per al conreu i la difusió de la llengua i de la literatura siríaques. Ocupada el 638 pels àrabs, i el 1031 pels bizantins, esdevingué centre del comtat d’Edessa. Reconquerida pels àrabs, el 1637 passà al poder dels turcs.
Interior de la mesquita d’Edessa, Turquia
© Corel / Fototeca.cat