i Edimburg | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Edimburg

Nom anglès d’Edinburgh (en), Nom escocès d’Dúnedin (gd)
Vista nocturna d’Edimburg
CC Wonderful Pics
Capital d’Escòcia i de la regió de Lothian, Gran Bretanya.
Població: 
463.510 h
[est. 2006]

És situada en un terreny accidentat, entre el Firth of Forth, al nord, i les altures de Pentland, al sud. El nucli urbà primitiu s’estén entorn del turó de Castle Rock. Al nord del castell s’obre una depressió, ocupada fins l’any 1816 per Nor’ Loch i posteriorment urbanitzada amb l’obertura de la Princess Street, principal via comercial juntament amb George Street i Queen Street. El castell enllaça amb el palau de Holyrood per la popular via de Royal Mile.

L’expansió urbana d’Edimburg ha originat l’annexió de diferents nuclis suburbans, els uns de caire residencial, com Merchiston, Grange i Morningside al sud, Warriston i Trinity al nord, i els altres, industrials, com Duddington, Craigmillar, Liberton i Colinton. La ciutat nova, traçada al segle XVIII, s’estén a l’est cap a mar, on hi ha el port de Leith i l’àrea residencial de Portobello, i terra endins cap a Braid Hills.

La població passà de 67.288 h el 1801 a 228.357 h el 1881 i a 439.010 h el 1931, i a partir d’aquest any es reduí el procés de creixement. La funció urbana és bàsicament cultural i administrativa: universitat, fundada el 1583; és també seu d’un cèlebre festival internacional de música, creat el 1947, amb concerts simfònics i de cambra, i representacions teatrals, especialment d’òpera.

La indústria és diversificada (destil·leries, productes químics, construcció naval i maquinària per a vaixells, paper, indústria alimentària i indústria tipogràfica). És el segon centre turístic de la Gran Bretanya, després de Londres. Té aeroport internacional a Turnhouse, a 11 km del centre urbà.

El castell d’Edimburg
© Fototeca.cat-Corel
Un fort del segle VII és l’origen de l’actual castell, del qual la capella de Santa Margarida és la mostra més antiga (segle XII). La catedral de Saint Giles data del segle XII, i la universitat ocupa edifics neoclàssics (1789-92) de Robert Adam. És seu de la National Gallery of Scotland. Fou ocupada pels romans al segle I. Al segle VII prengué el seu nom (Edwinsburgh) del rei Edwin de Northumberland, i fou conquerida pels escots durant el regnat de Kenneth II. Des de la fi del segle XI es convertí en residència dels reis d’Escòcia, i al segle XII inicià una gran expansió. David I li concedí la primera carta, i el títol de ciutat li fou atorgat per Robert Bruce. El 1437 es convertí en la capital oficial d’Escòcia, en substitució de Perth. El 1560 hi fou signat el tractat entre Isabel d’Anglaterra i Maria d’Escòcia, que salvà la Reforma a Escòcia. Edimburg adquirí un gran impuls sota John Knox, i es convertí en un centre d’oposició als Stuart. Des del 1603 deixà d’ésser residència dels reis, i el 1650 fou ocupada per Cromwell. Després de l’acta d’unió (1707), inicià una etapa de decadència. Al segle XIX fou superada pel gran centre industrial de Glasgow, però ha conservat la capitalitat d’Escòcia. El 1910 hi tingué lloc la conferència d’Edimburg, reunió que accelerà el moviment ecumènic entre els protestants.

Col·laboració: 
RAS / JoNF
Llegir més...