En la forma positiva es presenta semblantment al mite d’Èdip: desig de la mort del progenitor del mateix sexe i desig sexual envers el progenitor de sexe oposat; en la forma negativa és a la inversa. Normalment, ambdues formes van integrades en la forma completa del complex, el qual comença a dos o tres anys, és viscut intensament entre tres i cinc anys (durant l’estadi fàl·lic) i fineix a cinc o sis anys (en entrar l’infant en el període de latència). En el nen la situació afectiva creada pel complex a l’últim desapareix, car l’infant tem d’ésser castigat amb la castració a causa dels impulsos i de les seves activitats eròtiques (enuresi, masturbació, etc). En la nena el complex de castració li fa possible el complex d’Èdip, car la seva mateixa anatomia la fa identificar-se amb la mare per tal d’obtenir un fal·lus del pare.
Amb l’entrada al període de latència, el complex d’Èdip perd intensitat, s’interioritza i el component sexual resta reprimit, amb la qual cosa l’infant acostuma a identificar-se, per l’afany de substituir-lo, amb el progenitor del seu propi sexe i conserva un amor asexual envers el progenitor de sexe oposat. Amb la pubertat es refà la situació creada pel complex d’Èdip; el subjecte reïx a superar-la per mitjà de la reorientació dels seus impulsos vers uns altres individus, amb els quals estableix relacions anàlogues a les establertes durant la infantesa amb els propis pares. Descobert per Freud, el complex d’Èdip constitueix uns dels pilars fonamentals de la teoria psicoanalítica.