A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai. Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós. Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba. Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima. Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí. L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles Riba (1959).