Originària, segurament, de l’antiga Gallaecia, hom n'ha proposat també un origen aquità. Probablement era de família benestant i formava part d’una comunitat. Coneguda també per Etèria o Sílvia, l’únic manuscrit conservat (s XI), incomplet, fou trobat a Arezzo el 1884. Té un inestimable valor filològic (el llatí hi és molt evolucionat), geogràfic i litúrgic. És la font més important de l’antiga litúrgia de Jerusalem i les seves indicacions són corroborades i completades pel Leccionari Armeni (s V). N'hi ha una traducció catalana, de S.Janeras, dins la Fundació Bernat Metge (1986).