Era redactat en castellà amb algunes pàgines en basc. Es convertí en la veu dels col·lectius que formen l’esquerra abertzale a Euskadi i era un dels pocs mitjans a través dels quals ETA transmetia els seus comunicats. Per aquest motiu sovint era acusat d’estar vinculat al grup terrorista. El juliol del 1998 el jutge Baltasar Garzón n’ordenà el tancament cautelar sota l’acusació de formar part de la xarxa de finançament d’ETA i d’actuar sota els dictàmens de l’organització armada. Diferents directius del diari foren detinguts, entre ells el director, Xabier Salutregi, i més endavant (març del 1999) el cap d’investigacions del diari, Pepe Rei.
L’agost del 1999, en el context de la treva d’ETA, el jutge Garzón n’autoritzà la reobertura sota fortes mesures de control, però el diari no reprengué l’activitat perquè el gener del mateix any havia sortit al carrer una nova publicació, Gara, que reprengué la línia del diari desaparegut. El 2004 ETA es desvinculà a través d’aquest diari dels atemptats de l’11 de març a Madrid. Tot i la minvant activitat de la banda terrorista (culminada amb l’anomenat acord de Gernika del 2011), el diari Gara fou amenaçat de tancament des del 2003 per la reclamació dels 3 milions d’euros del deute amb la Seguretat Social d’Egin, per tal com l’Estat espanyol en considera Gara el “successor ideològic”. L’abril del 2021, el deute fou saldat gràcies al suport de milers de persones i sense cap mena d’ajut institucional.