Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet, que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja. Els recursos econòmics es limiten a una agricultura poc desenvolupada (cereals i regadius vora el riu) i a la ramaderia (bestiar boví). El poble (1 612 m alt), que agrupa tota la població del municipi (fora del nucli hi ha només el mas de Sant Esteve), és enlairat, a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític; és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern. L’església parroquial conserva una imatge de la Mare de Déu, romànica (s XII). És esmentat ja el 839.
