Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà (1285). Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana (1289-91); obtingué la victòria de Campoldino (1289). Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals (1304).