Albert Einstein

(Ulm, 14 de març de 1879 — Princeton, Nova Jersey, 18 d’abril de 1955)

Albert Einstein

© Oren Jack Turner, Princeton / Library of Congress

Físic alemany.

Es naturalitzà suís (1900), i posteriorment, nord-americà (1940). Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric. Feu també estudis de música (era un bon intèrpret de violí). No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric (en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna); el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín; dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències.

Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper; ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’), quatre dels quals —els dedicats a l’anàlisi matemàtica del moviment brownià, a l’efecte fotoelèctric, a l’establiment de l’equivalència massa-energia i a exposar els fonaments de la teoria especial (o restringida) de la relativitat— s’ocupen en especial dels temes que havien d’impulsar l’espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d’una concepció newtoniana del món físic a la fornida per la geometrització espaciotemporal de la física moderna.

En el decurs del decenni 1910-20 treballà per generalitzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforços per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixiren el 1916, que publicà la famosa teoria de la relativitat (Die Grundlagen der allgemeinen Relativitätstheorie; ‘Els fonaments de la teoria de la relativitat general’). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric.

Viatjà pels EUA (on el 1921 feu una campanya prosionista), per Europa i per Àsia. Pel febrer del 1923, a través de l’enginyer Casimir Lana i Serrate, anà a Barcelona invitat pels cursos monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi de la Mancomunitat —portats per Rafael Campalans— i per la Universitat; dictà un curset, reservat a iniciats, sobre la seva teoria de la relativitat, a l’Institut d’Estudis Catalans, on fou presentat per Puig i Cadafalch i per Esteve Terradas, i a l’Acadèmia de Ciències. Visità Poblet i, a Barcelona, la seu de la CNT, on fou rebut per Ángel Pestaña; l’ajuntament li feu un homenatge al Saló de Cent.

El 1933, per la seva condició de jueu, s’hagué d’exiliar d’Alemanya i s’instal·là a Princeton, on fou membre de l’Institute for Advanced Study i on residí fins a la seva mort, treballant en la teoria de la relativitat generalitzada, en la teoria del camp unificat, la qual abasta alhora els fenòmens electromagnètics i gravitatoris, i en discussions crítiques sobre les interpretacions fisicofilosòfiques de la teoria quàntica. El 1939 advertí el president Roosevelt, en una cèlebre carta, del perill que Alemanya s’anticipés als EUA sobre la investigació atòmica, cosa que motivà la creació del projecte Manhattan. Tanmateix, milità en el pacifisme.

Einstein és una de les figures més representatives del procés científic del segle XX, i la seva personalitat ha ultrapassat l’àmbit merament científic per a esdevenir un símbol.