El

Forma hebrea del nom genèric amb què hom designa la divinitat en les llengües semítiques (ugarític: ’l; accadi: ilu; àr: ilāh).

A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics (Betel) i de persona (Emmanuel) com en formes compostes de la divinitat (sobretot en la d'El-Šaddai, 'Déu omnipotent’). En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus. Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic (~2500 aC).