El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular. Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest; ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra; aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m3/s, després de creuar els materials cristal·lins dels Krušné hory. Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap al NW i passa per Wittenberge amb un cabal mitjà de 700 m3/s. Poc tros després esdevé frontera entre totes dues Alemanyes (Schwerin i Saxònia), i arriba a Hamburg fent 300 m d’ample, des d’on desguassa a la mar del Nord per la badia de Helgoland (710 m3/s). A l’estuari de l’Elba la penetració de la marea és constant, i durant molts quilòmetres arriba a tenir 3,5 m d’alt. És navegable fins a Mělník (a la Bohèmia Central, tocant a la confluència del Vltava) per vaixells de més de 1.000 t i fins a Kolín (també a la Bohèmia Central) pels més petits.
Aquest riu connecta amb una gran xarxa de canals, els més importants dels quals són l’Elba-Havel (56 km), que permet el pas de vaixells fins a 1.000 t, l’Elba-Lübeck (62 km) i el Nord-Sud (113 km i 53 m d’ample), que permet el pas de vaixells fins a 1.350 t. L’Elba travessa importants regions industrials a Txecoslovàquia i Alemanya. A la seva conca hom conrea bleda-rave sucrera, fruita i blat a Txecoslovàquia, i sègol, blat, blat de moro, patates, bleda-rave sucrera, llegums, fruita i civada a Alemanya, on els prats i les pastures són abundants i on, esporàdicament, hom troba boscs.