Hi pertangueren Parmènides, Zenó d’Elea i Melissos de Samos. En fou un tret característic l’afirmació de la unitat de tot el que existeix, en oposició a la teoria d’Heràclit. Hom considera que els eleàtics, i sobretot Parmènides, foren els primers a plantejar els temes de la metafísica, en particular els de la relació entre la raó i la realitat (el pensament i l’ésser).