Autodidacte, fou organista de l’església catòlica de Worcester. Compongué peces de saló i obres corals i es destacà amb les cantates King Olaf (1896) i Caractacus (1898) i l’oratori The Light of Life (1896), on es mostrà influït per Brahms i Wagner. Aviat esdevingué el primer compositor anglès d’abast universal aparegut des del s XVIII. La seva etapa millor s’inicià amb les variacions Enigma (1899) i el cicle de cinc cançons Sea Pictures (1900) per a contralt i orquestra. Seguiren els oratoris The Dream of Gerontius (1900), The Apostles (1903) i The Kingdom (1906), dues simfonies d’orquestració brillant (1908 i 1911), els concerts per a violí (1910) i per a violoncel (1919) i el poema simfònic Falstaff (1913). Les seves cinc marxes de Pomp and Circumstance (1901-30) són, però, l’obra que l’ha fet el compositor nacional anglès.