i l’Eliana | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

l’Eliana

L’església de l’Eliana
© Fototeca.cat
Municipi del Camp de Túria, a la zona occidental de la comarca, en contacte amb l’Horta.
Població: 
16.552 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes. La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu (200 ha): conreus herbacis (cebes, blat de moro i hortalisses) i arbres fruiters (tarongers i pereres). Al secà (120 ha) predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres. L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic (s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981): a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries (de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació de sostenidors i borres—, química, mecànica, construcció), i el terme, gràcies a la proximitat a València, ha esdevingut un centre d’estiueig i de residència (actualment hi ha uns 3.000 xalets).

El poble (16 121 h [2006], elianers ; 90 m alt.) és al centre de la plana, i té estació del ferrocarril de via estreta de València a Llíria. Colonitzat al segle XIX per iniciativa privada, té l’origen en una antiga granja carmelitana. Depengué de la Pobla de Vallbona fins el 1937, en què hi hagué una separació municipal fins al final de la guerra. La independència definitiva es produí el 1958. El terme comprèn, a més, nombroses urbanitzacions, com Mont-i-sol , la Cova , la caseria de la Torre de Bava (o del Rei ) i el llogaret de l’Almassereta .

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...