Pere Elies i Busqueta

(Terrassa, Vallès Occidental, 27 d’octubre de 1909 — Barcelona, 6 d’octubre de 2002)

Escriptor i professor de català.

Es formà com a professor de català i exercí de professor durant la Generalitat Republicana. Col·laborà als diaris L’Acció i El Dia. Ja en la postguerra, el 1959 guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París amb la composició Biografia.

Publicà les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964); els llibres de poemes La riuada (1966), A dos corrents (1976), Enfilall de sonets (1988), Reflexos vitals (1990), Escala de febrers (1996) i Doble llum pel meu balcó, editada conjutament amb El paraigua arraconat i altres contes (1992); i els de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978). Fou autor, també, de diversos diccionaris bilingües i una biografia de Ramon Vinyes i Cluet (1972), en la qual mostra la seva admiració incondicional per aquest escriptor. Juntament amb Mercè Valero publicà el llibre de contes .

El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.