i Elionor I d’Arborea | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Elionor I d’Arborea

història del dret hist dr
Jutgessa regent d’Arborea, filla de Marià IV, germana d’Hug III, i muller de Brancaleó Dòria.
?, ? — ?, aprox. 1404

Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó. Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller. El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat (1390). Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V (Frederic havia mort el 1387), es llançaren de nou a la revolta, que continuà en el regnat de Martí i que durava encara el 1404. L’any 1395 Elionor dictà les cèlebres lleis d’Arborea (carta de 'logu'), que reformaven el regiment de l’illa.

Llegir més...