Filla del comte Sanç d’Alburquerque (germà d’Enric II de Castella) i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra. Fou casada (1393) amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp (1412). Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el seu marit perquè abandonés la causa de Benet XIII. Vídua (1416), es retirà a Castella i es veié complicada en les lluites d’Álvaro de Luna, a qui anaren a parar part de les seves possessions. Morí al cap de poc de saber la desfeta de Ponça (agost del 1435), on els seus fills, Alfons el Magnànim i els infants Joan (després Joan II) i Enric foren fets presoners.