Filla de Pere II de Catalunya-Aragó i reneboda de la reina Elisabet d’Hongria. El 1282 fou promesa a Barcelona amb el rei Dionís I de Portugal; les noces se celebraren el 1288. El 1320 visità Catalunya, i visqué un quant temps a Poblet. Sostingué sempre una actitud conciliadora en les lluites que degeneraren en guerra civil entre el seu fill, el futur Alfons IV, i el seu marit (1322-23), fins al punt que, acusada d’afavorir el seu fill, fou exiliada a Alenquer i confiscada la seva senyoria de Leiria; però fou després rehabilitada. Vídua (1325), feu un altre viatge a Catalunya; es retirà al monestir de Santa Clara de Coïmbra, que reedificà i amplià.
Coneguda com a A Rainha Santa, hom li tributà culte popular, que s’estengué el 1616 a la corona catalanoaragonesa. Fou canonitzada el 1625. La seva festa se celebra el 4 de juliol.