Elisabet de Mallorca

(?, ? — Galargues, Provença, després del 1400)

Infanta, filla de Jaume III de Mallorca, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.

Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó. El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca; fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca. Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller. El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà Jaume en la seva frustrada invasió del comtat d’Urgell, i ell, en morir, la declarà hereva de la corona de Mallorca. Es traslladà a França i cedí els seus drets, successivament, a Lluís d’Anjou (1375) i a Joan d’Armanyac. Vers el 1375 es casà secretament amb Conrad von Reichach, de qui tingué un fill, Miquel. Morí al castell de Galargues, que el rei de França li cedí (1395) a causa de la seva situació econòmica dificultosa. Darrerament es titulava ella mateixa reina de Mallorca. La seva mort assenyalà l’extinció definitiva de la casa reial de Mallorca.