i Odisseus Elitis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Odisseus Elitis

literatura lit
Nom amb el qual és conegut Odisseus Alepudelis, escriptor grec.
Càndia, 2 de novembre de 1911 — Atenes, 18 de gener de 1996

Des de les pàgines de la revista Nea Grámmata (‘Noves Lletres’) introduí els corrents europeus en la poesia neogrega. El 1940 publicà Prosanatolismí (‘Orientacions’), llibre ple de lluminositat. La Segona Guerra Mundial determinà l’aparició, en l’obra del poeta, del dolor i de la mort (Ãsma iroïkò kè pénthimo già tòn khaméno anthypolokhagò tĩs Albanías, ‘Cant heroic i fúnebre per a un sotstinent caigut a Albània’, 1945, i Tò Áksion estí, 'L’És digne’, 1960, on intentà de transposar en una dimensió humana, ètnica i laica el món espiritual expressat en la litúrgia grega). És també autor de L’arbre de la llum i la catorzena bellesa (1971), Maria Nefeli (1978) i El petit mariner (1985). El 1979 rebé el premi Nobel de literatura.

Llegir més...