Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia (aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917), a la Vila Baixa, no s’han conservat. A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada (l’altar major fou consagrat ja el 1069). És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals; la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals. Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de tradició carolíngia. Les sis capelles, gòtiques, de la banda oposada del claustre foren construïdes entre el 1320 i el 1448. La cripta fou terraplenada el 1724 en fer un altar major nou. El claustre fou iniciat per l’ala meridional sota el bisbe Guillem Jordà (1171-86) i acabat per l’ala oriental a la primera meitat del s XIV; tot de marbre de Ceret, és una de les mostres més belles d’escultura medieval rossellonesa; els primers capitells (on es destaquen les escenes de la vida de sant Pere i de la creació d’Adam) s’emparenten amb els més antics de Ripoll. L’altar primitiu era un cippus romà; uns altres elements destacats són el retaule de Sant Miquel, de l’escola dels Serra, el sarcòfag del bisbe Ramon de Costa, una pila, antiga pica romana de marbre, una taula d’altar preromànica, i una Pietat d’alabastre, petita, del s XV. A les antigues dependències canonicals hom ha instal·lat el Museu de la catedral i de la ciutat.
Aspecte del claustre de la catedral d’Elna amb els dos campanars al fons
© Fototeca.cat