i Paul Éluard | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Paul Éluard

Paul Eluard
© Fototeca.cat
poètica poètica
Nom amb què és conegut el poeta francès Eugène Grindel.
Saint-Denis, Sena, 14 de desembre de 1895 — Charenton, 18 de novembre de 1952

Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude (1917), exposava les seves opinions pacifistes. Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista. Mourir de ne pas mourir (1924) és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur (1926). Les obres següents, de vegades escrites en col·laboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal. El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebel·lió metafísica del surrealisme a un plantejament de caràcter marxista. Tot i que la seva temàtica en resultà més amplificada, no deixà d’ésser el delicat intèrpret de l’experiència amorosa: La Rose publique (1934), Les yeux fertiles (1936), L’évidence poétique (1937), Les mains libres (1937). Durant l’ocupació alemanya, s’incorporà al partit comunista i la seva poesia es posà al servei de la resistència: Poésie et vérité (1942), Au rendez-vous allemand (1944). Després de la guerra, els seus temes predilectes (l’amor i la fraternitat humana), desenvolupats sense la necessitat de contribuir a empreses avantguardistes o polítiques, s’expressaren lliurement i amb generosa amplitud a Poésie ininterrompue (1946), Une leçon de morale (1949) i Le Phénix (1951). Després de mort, hom publicà traduccions seves de García Lorca i les obres Lettres de jeunesse (1962), Derniers poèmes d’amour (1963) i Le poète et son ombre (1964). La simplicitat i la llibertat formal de la seva poesia en fan el poeta que sabé treure el millor partit de l’aventura surrealista i, fins a un cert punt, el corifeu de la seva generació.

Col·laboració: 
AVM
Llegir més...