Història
De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI. El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu (a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo) per a resoldre certs afers eclesiàstics. Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo. Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo (talment és com signen uns quants bisbes del segle VII). La diòcesi subsistí almenys fins al segle IX (consta el 862). Els bisbes coneguts ho són principalment per llurs signatures als concilis de Toledo. La basílica cristiana del període bizantí i visigòtic fou construïda damunt una antiga sinagoga.
Episcopologi d’Elx
| Bisbe | Període |
| Joan | a. 517-d.519 |
| Serpentí | a. 633-d. 638 |
| Vinibald | a. 646-d. 656 |
| Leandre | a. 675-d. 684 |
| Èmmila | 688 |
| Oppa | 693 |
| Tendegut | 862 |