i Elzevier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Elzevier

genealogia geneal i arts gràfiques gràf
Família d’impressors i llibreters holandesos.

Els tipus foren gravats i fosos per Christoffel van Dijck. Fou per associació familiar que els Elzevier produïren un gran nombre d’obres, molt estimades per llur qualitat i que, en general, no porten cap altra indicació que Impremta Elzeviriana o Ex officina Elzeviriana, cosa que fa gairebé impossible de determinar a quin dels dotze o catorze membres d’aquesta família hom ha d’atribuir cada llibre. Lodewijk Elzevier, el primer que duu aquest cognom, era originari de Lovaina; s’establí a Leiden el 1580. Les seves obres porten la divisa "Concordia res parvae crescunt"; la primera obra important publicada per ell és Hebraicae Quaestiones et Responsiones (1583). Els noms dels seus fills Matthijs i Bonaventure apareixen associats en dues obres de Stevin: Fortification i Castrometation; és l’única indicació que hom troba de la participació de Matthijs en la llibreria familiar. Fou Isaac qui imprimí, el 1616, tres obres que porten, sota el títol, el nom del seu avi Lodewijk Elzevier i, a la fi, el seu typis Isaaci Elzivirii; la darrera obra que imprimí fou Hymmus Tebacci (1628), en quart. De Jacob, també fill de Matthijs, hom coneix la Table des Sinus, de la qual féu dues edicions (1626 i 1629). Bonaventure i el seu nebot Abraham formaren una societat que durà vint-i-vuit anys, i, malgrat la llibertat de què gaudiren els Elzevier amb el govern republicà d’Holanda, mai no consignaren llurs noms (bé per motius polítics, bé per religiosos) en les obres sortides de llurs premses, com ara Utopia de Thomas Morus, Pietra del Paragone, Secretaria di Apollo di Boccalini i, especialment, Blessebois, Raggionamienti i Puttana errante; les darreres obres que imprimiren porten la data del 1652, que és l’any que moriren tots dos. Aquell mateix any s’associaren Johann, fill d’Abraham, i Daniël, fill de Bonaventure, i imprimiren diverses obres, de les quals es destaca La imitació de Crist, una de les més perfectes. El 1655 Daniël se separà de Johann i s’associà amb el seu cosí Lodewijk, fill d’Isaac, que a la mort del seu pare s’havia establert a Amsterdam, i imprimiren gran nombre d’obres, fins a la mort de Lodewijk. Els llibres que imprimí Daniël, sol o amb els seus parents, foren molt ben executats (la famosa Biblia traduïda per Samuel Desmarest —dos volums en foli— impresa a Amsterdam el 1669, és una obra mestra de la tipografia). A la mort de Johann (1661) la seva vídua s’encarregà de l’ofici, que passà després a mans del seu fill Abraham. Amb la seva mort (1712) la família d’impressors Elzevier s’extingí. El nombre d’obres editades per Elzevier és de 1 207, en llatí, neerlandès, francès, alemany, italià, grec i llengües orientals.

Col·laboració: 
BSH
Llegir més...