La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit. Tombeau d’Orphée (1941), Combats avec tes défenseurs (1942), Sodome (1944), La liberté guide nos pas (1945) i Babel (1952) són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo. Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista: Visage nuagé (1956), Versant de l’âge (1958), Le goût de l’un (1963), Notre Père (1969), Jacob (1970), La vie terrestre (1975), Tu (1978), L’autre (1980), Baudelaire, la femme et Dieu (1982) i Grand Oeuvre (1984), síntesi de la seva obra poètica. El 1968 fou elegit membre de l’Académie Française, però hi renuncià el 1975.