En una primera etapa, la producció procedia majoritàriament de les centrals tèrmiques de Pontes de García Rodríguez (Galícia), Ponferrada (Lleó) i Andorra (Aragó), i també produïa carbó. Reforçà la seva posició amb l’intercanvi d’actius en el sector elèctric (1984): control majoritari d’Eléctricas Reunidas de Zaragoza, compra a la tèrmica d’Anllares (Galícia) i entrada en el mercat català, on comprà part de la producció de FECSA, i participà en les centrals nuclears de Vandellòs II, Ascó I i Ascó II. El 1995 adquirí Hidroelèctrica de Catalunya, SA. Privatitzada el 1997, és participada majoritàriament per la gran banca espanyola (Banco de Santander, Banco Central Hispano Americano i Argentaria). El 1998 absorbí FECSA i inicià una etapa d’expansió internacional, centrada sobretot a l’Amèrica Llatina, on adquirí el 64% d’Enersis, la primera companyia elèctrica de Xile, amb presència també al Perú, l’Argentina i el Brasil. El 1999 la companyia absorví les seves participades Sevilla de Electricidad, Viesgo, Gesa, Nansa i ENHER. Accionista de referència d’Aigües de Barcelona, és soci principal del consorci de telecomunicacions Auna, i té participacions en Retevisión, Amena i Eresmas, entre d’altres. A més, participa en distribuïdores de gas i de tractament d’aigües, i en el camp de les noves tecnologies. El seu volum d’actius a l’inici del 2002 superava els 50.000 milions d’euros, dels quals el 52% corresponia a l’estat espanyol. Al final del mateix exercici tenia 22 milions de clients a tots el món. L’any 2005, Caja Madrid esdevingué el primer accionista de la companyia, amb el 9% de les accions. L’exercici anterior es desfeu de la seva participació al grup Aigües de Barcelona (Agbar). Al setembre del 2005 Gas Natural llançà una oferta pública d’adquisició sobre ENDESA, iniciativa que generà una llarga pugna d’acusades connotacions polítiques: inicialment Caja Madrid rebutjà l’oferta i la Comissió Nacional de l’Energia paralitzà el procés, però al novembre aquest mateix organisme donà el vistiplau a l’operació (amb algunes condicions), que pogué continuar el seu curs. Al gener del 2006 el Tribunal de Defensa de la Competència espanyol emeté un informe (no vinculant) desfavorable a l’operació, que al mes següent, en sentit contrari, rebé el vistiplau del govern espanyol. Al febrer, però, el grup energètic alemany E.ON presentà una OPA alternativa sobre ENDESA a un preu més alt per acció que la de Gas Natural. A l’abril el Tribunal Suprem aturà cautelarment l’autorització del govern a l’operació de Gas Natural. Per la seva banda, la Comissió Europea aprovà l’OPA d’E.ON sobre ENDESA i el Tribunal de Primera Instància de la Unió Europea dictaminà que no tenia autoritat sobre l’OPA de Gas Natural perquè només tenia abast espanyol. Tanmateix, la Comissió Nacional de l’Energia imposà a E.ON certes condicions. Al setembre del 2006, les empreses constructores Acciona i ACS entraren en la disputa amb l’adquisició d’una participació majoritària en l’accionariat d’ENDESA i Iberdrola. Al gener del 2007 el Tribunal Suprem i la Comissió Nacional del Mercat de Valors desbloquejaren les OPA de Gas Natural, i simultàniament la Unió Europea obrí un expedient sancionador a Espanya per les condicions imposades a l’OPA d’E.ON. Al febrer Gas Natural retirà la seva OPA. No obstant això, E.ON no pogué dur a terme l’adquisició en veure's superat per l’OPA de l’elèctrica italiana Enel que, amb el concurs d’Acciona, es postulà amb el preu per acció més elevat. Amb la renúncia d’E.ON a l’abril i l’aprovació de la Comissió Europea de l’operació d’Enel i Acciona al juliol, aquestes prengueren el control efectiu d’ENDESA, que es consolidà al setembre amb l’adquisició de les accions de Caja Madrid. L’autorització de la Comissió Europea fou ratificada al juny del 2008, després que l’acord inicial fos sotmès a algunes modificacions. El 2009 Enel adquirí la participació d’Acciona i es quedà amb el 100% d’ENDESA.
Edifici d’Endesa a Madrid
© Endesa
Empresa creada per l’INI el 1944, per a la producció d’energia elèctrica.