bisbat d’Empúries

Territori eclesiàstic que comprenia la part nord-oriental de l’actual diòcesi de Girona.

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries. Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab. Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona; tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans. Posteriorment, al segle XIV, els comtes d’Empúries la volgueren restaurar a Castelló d’Empúries, però tampoc no hi reeixiren a causa de l’oposició dels prelats de Girona.

Episcopologi d'Empúries

Pau a. 516-d. 517/27 
Caronci a. 540-d. 546
Fructuós 589
Galà a. 592-d. 598
(de nom no precisat) 614
Sisuld 633
Donumdei a. 646-d.653
Gaudilà a. 683-d. 693