i Encamp | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Encamp

Vista general d'Encamp
© Fototeca.cat
Parròquia d’Andorra, la segona de les set, segons un ordre tradicional.
Població: 
12 h
[2013]
Extensió: 
86 km2

Comparteix amb el comú de Canillo, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d'Andorra, dins la qual li pertany el territori del Pas de la Casa, on hi ha el pas fronterer amb l’Estat francès i un important centre d’esquí. Dins el terme hi ha l’estany d’ Engolasters i la central hidroelèctrica de les Forces Hidràuliques d’Andorra (FHASA), com també les dues emissores radiofòniques instal·lades a Andorra (Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls). La immigració i el turisme han estat els factors decisius del gran creixement demogràfic i comercial de la població, abans predominantment agrícola i ramadera.

El poble (encampadans; 1.226 m alt), en un eixamplament de la vall de la Valira d’Orient (o d’Encamp), esmentat ja el 839, reuneix gairebé la totalitat dels habitants del comú juntament amb les aglomeracions veïnes de Vila, la Mosquera (amb el barri residencial de Bellavista d’Encamp), el Tremat, i les Bons. L’església parroquial, dedicada a santa Eulàlia, conserva, malgrat les restauracions posteriors, el primitiu campanar romànic, d’estil llombard, de base quadrada, amb tres plantes de finestres coronelles. Són remarcables també el porxo gòtic i el comunidor restaurat. El Museu d’Art de Catalunya conserva un revestiment d’altar romànic (segle XIII) amb un pantocràtor que en procedeix. El ball de l’Óssa i la pantomima que l’acompanya, que hom celebra a l’aire lliure per carnaval, són un dels espectacles folklòrics de més anomenada a Andorra. Actualment són deshabitades les bordes de Castellar i de les Pardines, els cortals de Beixalís i els cortals d’Encamp (aquests darrers, a la vall dels Cortals, prop de l’església preromànica de Sant Jaume) i la farga d’Encamp o d’en Picard. El 2016 s'incorporaren al municipi 26 hectàrees de terreny de muntanya i estanys fins aleshores part del municipi de Porta (Alta Cerdanya).

Col·laboració: 
CeBa
Data de revisió: 
2016-01-27
Llegir més...