És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici. És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica. L’erosió mecànica ha esportellat les crestes. Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est: el Gran Encantat, de 2.745 m alt., al sud (escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu), i el Petit Encantat, de 2.725 m, al nord (no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres), separats per una enforcadura. Les glaceres quaternàries afaiçonaren capçaleres lacustres a les conques fluvials (66 estanys), sobretot a la del Flamisell.
Estany de Sant Maurici i els Encantats al fons
© Fototeca.cat