i Juan del Encina | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juan del Encina

Portada de l’edició del 1519 de les Coplas de Zambardo , de Juan del Encina
© Fototeca.cat
teatre teat, poètica poètica i música mús
Poeta, músic i dramaturg.
Salamanca, 12 d’agost de 1468 — Lleó, 30 d’agost de 1529

Estudià a Salamanca, on possiblement rebé el mestratge de Nebrija, i estigué al servei del duc d’Alba. A Roma fou cantor dels papes Alexandre VI, Juli II i Lleó X, del favor dels quals gaudí, i el 1519 fou ordenat sacerdot i peregrinà a Jerusalem. La seva obra poètica ( Cancionero , 1496) aplega composicions de joventut, de to popular, remarcables per llur gràcia i musicalitat. Les encapçala un Arte de la poesía castellana , que, basat en la poètica dels trobadors, conté alguns indicis de la preceptiva renaixentista. Més important és la seva obra dramàtica, on es palesen els vessants medieval i renaixentista de l’autor. Al primer pertanyen peces de caràcter religiós (tres Églogas nadalenques, dues Representaciones o Autos de la Passió) i profà ( Égloga de Carnaval o de Antruejo, Auto del Repelón, Égloga de Mingo, Gil y Pascuala i Triunfo del amor ), i al segon, de l’època romana, l' Égloga de Fileno, Zambardo y Cardonio , la de Plácida y Victoriano i la de Cristino y Febea . Hom en conserva moltes composicions musicals: cançons, romanços i, especialment, villancicos , en les quals la música subratlla el dramatisme del text i que són una mostra de l’art polifònic castellà, de contrapunt simple i d’una gran expressivitat.

Col·laboració: 
RSu / MAV
Llegir més...