i Friedrich Engels | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Friedrich Engels

Fiedrich Engels

filosofia filos
Filòsof alemany.
Wuppertal-Barmen, Wuppertal, 28 de novembre de 1820 — Londres, 5 d’agost de 1895

Educat en el si d’una família pertanyent a la burgesia industrial renana, conegué aviat les penoses condicions dels treballadors, tant a Alemanya com a Anglaterra, i arribà a posicions teòriques i polítiques revolucionàries amb independència de Marx i, àdhuc, abans que ell. Això és palès tant per la seva afiliació al moviment Junges Deutschland i a l’esquerra hegeliana com pel seu llibre Die Lage der arbeitenden Klassen in England (‘La situació de la classe obrera a Anglaterra’, 1845), fruit de dos anys d’estada a Manchester i primera anàlisi d’una situació històrica determinada, les formes d’existència i lluita social de la qual són explicables a partir de les condicions econòmiques dominants, i postulen, alhora, la necessitat d’una transformació radical de caire comunista. És interessant de constatar que, mentre Engels treballava en aquesta obra, Marx elaborava els Manuscrits economicofilosòfics i les Tesis sobre Feuerbach, les conclusions teòriques i polítiques dels quals escrits eren gairebé les mateixes que les seves, amb la diferència, tanmateix, que en Engels predominava un caràcter concret i en Marx es donava un alt nivell d’abstracció. Aquesta és una característica que, en termes generals, es mantingué sempre en tots dos i facilità llur col·laboració. D’aquesta col·laboració, fruit també de llur comuna inserció en la lluita política a favor de la classe obrera, sortiren el Manifest der Kommunistischen Partei (‘Manifest del partit comunista’, 1848) i la constitució, el 1864, de l'Associació Internacional de Treballadors. Instal·lat a Manchester des del 1848, any que prengué part directíssima en la temptativa revolucionària del poble alemany, i sense perdre de vista els estudis d’economia en què Marx s’havia concentrat, Engels es dedicà a posar-se al dia dels grans progressos que es produïren en gairebé tots els camps del saber. Això li permeté, després, d’acomplir dues tasques fonamentals per al desenvolupament del materialisme històric i dialèctic: la primera, de completar i preparar l’edició de bona part (volums II, 1885, i III, 1894) d'El capital, obra que Marx havia deixat inacabada (Das Kapital); i la segona, de preparar una sèrie de treballs polèmics dirigits a il·luminar les bases materialistes de qualsevol realitat i de qualsevol investigació científica sobre aquesta: Herrn Eugen Dührings Umwälzung der Wissenschaft (‘La revolució de la ciència del senyor Eugen Dühring’, obra coneguda com l'Anti-Dühring), Der Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates (‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884) i Dialektik der Natur (‘Dialèctica de la natura’, escrita entre el 1873 i el 1883 i publicada pòstumament, el 1925). Aquestes últimes obres han servit, a la llarga, per a caracteritzar Engels com un pensador de segona fila, en qui hom situa l’origen dels corrents hegelians o positivistes d’alguns sectors del marxisme. Aquesta interpretació, molt generalitzada, oblida el caràcter d’intervenció política i teòrica en una situació concreta d’aquestes obres, situació en què allò que calia no era una teoria desenvolupada en extensió i profunditat, sinó la delimitació d’unes línies d’actuació teòrica i de llurs premisses i conseqüències teòriques i polítiques.

Col·laboració: 
JSu
Llegir més...