Donà el valor de 24° a l’obliqüitat de l’eclíptica, valor que fou acceptat a Grècia fins al posterior refinament d’Eratòstenes. Calculà el valor de l'any gran (menor nombre d’anys, que coincideix amb un nombre exacte de llunacions, o mesos sinòdics), i en determinà el valor de 59 anys, corresponent a 730 llunacions. Treballà en alguns problemes de geometria i plantejà la diferenciació entre problema i teorema. Eudem, deixeble d’Aristòtil, li atribueix la divisió del zodíac en dotze parts o signes, però segurament aquesta és molt anterior i es remunta a la tradició astronòmica egípcia o babilònica.