Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions ( serra de l’Énova , 153 m alt.) ocupades per matollar. Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu (400 ha, un 90% dels conreus), que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova (300 ha) i aigua de pous per a la resta. El taronger (350 ha) té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar (que havia tingut antigament una gran extensió), blat de moro i hortalisses. El secà (arbres fruiters i oliveres) es limita a 30 ha a la zona elevada. La població, que es quadruplicà al s. XIX, amb l’agregació del terme de Sanç, ha restat estacionària des del 1900, amb una certa regressió des del 1960. El poble (970 h agl [2006]; enovers ; juntament amb Sanç; 49 m alt.) forma una conurbació amb Sanç, l’Abat, Faldeta i Manuel. L’església parroquial (l’Assumpció) és obra del s. XVII.
Façana de l’església de l’Énova
© Fototeca.cat