Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois. Lliurà el ducat de Borgonya (1032) al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona. Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer (1054) i Vareville (1058).