Fill de Francesc I, fou ostatge de l’emperador Carles V com a garantia de compliment del tractat de Madrid (1526). Es casà amb Caterina de Mèdici (1533). Féu costat a Maria I d’Escòcia i recuperà Boulogne (1550). Formà una aliança amb els turcs i els protestants alemanys contra Carles V, ocupà Metz, Toul i Verdun (1552), derrotà l’emperador a Renti i l’obligà a signar la treva de Vaucelles, i intentà d’ocupar Nàpols (1556). Recuperà Calais dels anglesos (1558) i, impel·lit pels Guisa, trencà la treva de Vaucelles; fou vençut a Saint-Quentin, però aconseguí d’aturar les forces de Felip II de Castella signant la pau de Cateau-Cambrésis (1559). La seva cort era dividida entre els italians del seguici de Caterina de Mèdici i els Guisa, que sostenien una política agressiva i ultracatòlica, i el conestable de Montmorency, aliat dels Borbó, de tendències gal·licanes i més flexibles. El rei afavorí els catòlics i perseguí els hugonots amb els edictes de Châteaubriant (1551) i, sobretot, el d’Ecouen (1559). Afavorí el renaixement literari i artístic a França.