i Enric III de França | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Enric III de França

història hist
Rei de França (1574-89).
Fontainebleau, 19 de setembre de 1551 — Saint-Cloud, 2 d’agost de 1589

Fill d’Enric II, fou elegit rei de Polònia (1573), però en morir el seu germà Carles IX tornà a França (1574) i el succeí. A causa de la seva indecisió, no aconseguí de superar les diferències entre el partit protestant d’Enric III de Navarra i el catòlic d’Enric de Guisa. Vençuts els protestants el 1575 a Dormans, pel tractat de Beaulieu (1576) el rei els concedí llibertat de culte; els catòlics, però, organitzaren la Lliga, i Enric fou obligat pels estats generals, reunits a Blois, a reprendre la lluita, contra els protestants. La mort del seu germà, el duc d’Alençon, convertí Enric III de Navarra en hereu de la corona (1584), però els catòlics no el reconegueren i Felip II de Castella presentà les aspiracions de la seva filla a la corona. Aleshores esclatà la guerra entre els tres Enrics: Enric III, que, assetjat a París per la Lliga, en fou expulsat per una revolta favorable a Enric de Guisa, féu assassinar aquest (1588); els catòlics, però, el deposaren, i aleshores s’alià amb Enric III de Navarra i assetjà París, defensat per catòlics i espanyols, però fou assassinat.

Col·laboració: 
JMS
Llegir més...