Enric VII de Germània

(Sicília, 1211 — Martirano, Calàbria, 1242)

Duc de Suàbia (1216), rei titular de Sicília (1212), de Romans (1220) i de Germània (1222-35), de la dinastia Hohenstaufen, fill de l’emperador Frederic II i de Constança d’Aragó.

El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera. El 1228 Enric es rebel·là contra el seu pare i prengué plens poders (1229). Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa. Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda (1234); però, abandonat per tothom, sol·licità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà.